Si el dolor és només picor, cal saber si es tracta d’un tap de cera o d’una supuració i és necessària una visita al metge de capçalera. Si el dolor no et deixa dormir, es pot prendre una medicació antiàlgica, contra el dolor, i cal visita URGENT al metge o a l’especialista Otorinolaringòleg.
Es tracta de sortida de moc, líquid viscós o sang del conducte auditiu extern que s’observa al pavelló auditiu. En qualsevol cas cal visita al metge. Si surt sang o fa mala olor cal visita URGENT al metge o a l’especialista Otorinolaringòleg.
Quan es perd agudesa auditiva i notem que la persona diu sovint: què? O es fa repetir les paraules, cal visita al metge. Si aquesta pèrdua d’audició és brusca, d’un dia per l’altre, cal visita URGENT al metge especialista Otorinolaringòleg. En els nens aquesta afecció resulta molt freqüent i és important que visiti al metge pediatre o a l’especialista Otorinolaringòleg, sobretot si la parla o el llenguatge són defectuosos.
L’afonia significa que la laringe pateix i l’afecció més freqüent acostuma a ser el catarro o refredat comú. Generalment s’acompanya de mocs al nas, tos i malestar general. Cal reposar la veu i callar durant un parell de dies. Fer bafs d’aigua calenta (2 litres) amb 2 fulles d’eucaliptus o menta i, després de treure-ho del foc, respirar-ne el vapor durant 5-10 minuts. L’origen és víric i no disposem d’un tractament específic. Només es pot fer tractament simptomàtic, per alleugerir el malestar. Segons el grau de molèstia es pot visitar al metge qui receptarà aquell medicament que millor s’ajusti. Si l’afonia o dificultat vocal dura més de 15 dies seguits cal visitar el metge especialista en veu, el metge Foniatra o el metge Otorinolaringòleg.
És un dels problemes més freqüents, sobretot en l’edat infantil. Pot estar relacionat amb el refredat comú o amb processos bacterians. Si la molèstia continua els gargarismes amb líquid antisèptic rebaixat amb aigua (una part sobre deu d’aigua) poden ser una bona solució fins a esperar la visita al metge de capçalera. També són útils els gargarismes amb infusió d’aigua de farigola o d’aigua de camamilla, sempre que estigui ben colada i a temperatura ambient. Si el mal de coll es relaciona amb la ingestió d’una espina de peix, cal visita URGENT al metge especialista en Otorinolaringologia.
Aquesta sensació cal que sigui motiu de visita al metge. Pot ser deguda a un procés ansiós, un asma al·lèrgic, a patologia cardíaca o una bronquitis. Si l’ofec resulta sorollós mentre inspirem l’airepot relacionar-se amb la laringe i es motiu de visita URGENT i cal visita al metge Foniatra o l’especialista Otorinolaringòleg.
En primer lloc no espantar-se. Cal prémer l’ala nasal amb el dit, sense tirar el cap endarrere. Esperar un minut sencer. Si ja ha deixat de sagnar, no tocar. Esperar 5 minuts per netejar la cara. Si no deixa de sagnar, col·locar un tap de cotó amb aigua oxigenada a l’entrada de la fosa nasal i prémer, esperar també un minut. No retirar el tap fins passats 10 minuts. Si malgrat això no cedeix i es manté l’hemorràgia cal visita URGENT al metge Otorinolaringòleg.
Resulta molt dolorós. En primer lloc cal posar gel sobre el cop durant 10 minuts. Si sagna, taponar com s’explica més amunt. Si no respira bé, cal visita URGENT al metge Otorinolaringòleg.
La informació present a la web no reemplaça sino complementa la relació metge-pacient i en cas de dubte s’ha de consultar amb el seu metge de referencia.
No. Els gargarismes amb llimona No són útils. La llimona és un bon antisèptic, però en serun àcid, irrita les mucoses. Si voleu prendre vitamina C, es pot menjar pastanagues. Les millors gàrgares són amb un líquid antisèptic, rebaixat amb aigua (una part sobre deu d’aigua).
No. El fred és un bon antiinflamatori. Quan s’operen les amígdales es recomana menjar fred. Les begudes calentes són molt adequades per la laringe o pels bronquis, ja que el vapor d’aigua arriba millor a la zona respiratòria.
No. Però tot té una mesura. L’alcohol irrita les mucoses. El cafè irrita la faringe i l’estómac.
Si, i tant! Irrita, asseca i lesiona les mucoses. Al cap dels anys provoca càncer. En cas de disfonia de més de 15 dies d’evolució cal visita al metge Foniatra o al metge Otorinolaringòleg per a descartar patologia greu.
No. Cal aprendre una bona tècnica vocal, ja que no naixem sabent parlar ni cantar. Per a millorar la veu cal visita al metge Foniatra i educació vocal amb el Logopeda o el professor de cant, si és el cas.
La mestra dedica moltes hores al dia a explicar. La fatiga vocal acostuma a ser la causa més freqüent. Una bona col·locació i postura corporal associada a obrir la boca, articular de forma tranquil·la i eficient facilita una millor respiració i aconsegueix optimitzar la veu i evitar la fatiga. Cal buscar moments per a reposar la veu al llarg de les hores de feina. Dormir almenys 8 hores n’és un bon antídot. Si la veu no es recupera, cal visita al metge Foniatra o al Logopeda.
En les persones al·lèrgiques la mucosa nasal respon de forma exagerada a coses que respira o inhala. Els símptomes són esternuts, picors, llagrimeig, mocs i dificultat per a respirar pel nas. Els al·lèrgens més freqüents són els àcars de la pols, el pol·len de certes plantes (gramínies, pins, plataners, oliveres, xiprers, herbes com la parietària), els fongs, els pèls o plomes d’animals domèstics (gat, gos, colom, ànec). Cal evitar l’al·lergen/s de que es tracti. A vegades l’al·lèrgia es presenta en forma d’asma bronquial, amb ofec i tos o en forma de laringitis amb disfonia. Per a diferenciar aquestes patologies cal visita al metge Al·lergòleg o Foniatra o Otorinolaringòleg.
Les al·lèrgies estacionals, anomenada “febre del fenc”, ocorren a la primavera i a la tardoren l’època de pol·linització dels arbres, cereals o herbes (gramínies). Mentre que la rinitis perenne o contínua, anomenada constipat mal curat, pot tenir relació amb al·lèrgensresidents a les cases (pols, animals domèstics).
Sí. La rinitis perenne pot simular rinitis no al·lèrgiques com la produïda per la inhalació d’irritants (productes de neteja) o canvis de temperatura o lluminositat. El nas actua de filtre, escalfa i humidifica l’aire. Primer esternuda per expulsar les impureses i en inflamar-se s’obtura; el fred l’obliga a destil·lar aigua.
No hauríem de confondre els corticosteroides intranasals amb els esteroides anabolitzants, que són drogues utilitzades per alguns atletes per augmentar la massa muscular. Són productes químics diferents. Els corticosteroides inhalats nasals o pulmonars són similars al cortisol, una hormona produïda pel propi cos que ajuda a reduir la inflamació.
No. El fred és un bon aliat contra els constipats. Atura el creixement de les bactèries i del virus i a més és un potent antiinflamatori. Però, el fred és el primer símptoma del refredat, 24 hores després del contacte amb algú que ho estava. Us ho haurà contagiat. Si no podeu evitar el contacte, renteu-vos bé la cara i el nas amb aigua freda, gargaritzeu algun líquid, millor si és antisèptic. Així evitareu molts refredats indesitjats.
En el cas d’haver de repetir les frases de manera reiterativa o en cas de no entendre en ambients sorollosos (en cotxe, pel carrer, en un restaurant), és possible que calgui estudiar si es necessita portar pròtesi auditiva. Quan la pèrdua auditiva resulta major que 30 decibels a la millor orella. Per a determinar-ho caldrà fer una prova de l’agudesa auditiva, anomenada audiometria. Dins una cabina insonoritzada i a través d’uns cascs, es determina el mínim nivell d’audició per a diferents freqüències entre 125 i 8.000 Hz.
És la pèrdua de l’agudesa auditiva deguda a l’edat. Les cèl·lules nobles de l’oïda s’espatllen amb el pas del temps i la còclea respon amb sorolls, xiulets i sordesa progressiva. Al igual que passa amb la vista, el més probable és que amb l’ajuda d’una pròtesis auditiva, s’amplifiqui el so i s recuperi un nivell d’audició útil.
Un audiòfon és un aparell que es col·loca a l’orella i actua en forma d’amplificador. Permet escoltar millor i més clar a persones amb sordesa. Amb l’edat es perd agudesa auditiva. Cal investigar quin és el nivell de pèrdua auditiva amb una audiometria i col·locar la pròtesi més adequada. Les pròtesi de petita mida són molt útils però no permeten grans volums de pressió sonora.
La informació present a la web no reemplaça sino complementa la relació metge-pacient i en cas de dubte s’ha de consultar amb el seu metge de referencia.
Quan una persona no parla bé, cal estudiar perquè no se l’entén. Pot ser per defecte de parla (massa ràpid, amb la boca massa tancada, omet alguns fonemes o no els diferencia), o bé per defecte del llenguatge o de la veu. Cal anar al metge Foniatra qui determinarà l’origen del problema i al Logopeda per a exercitar el ritme i la forma de la parla fins aconseguir una parla fluïda, espontània i més clara.
La rehabilitació foniàtrica consisteix en fer una gimnàstica de la veu, de la parla, del llenguatge o de l’audició per tal d’educar, de recuperar o de rehabilitar les dificultats de comunicació. El metge Foniatra determinarà la patologia de què es tracta i orientarà cap a un tractament preventiu a base de consells d’higiene, tractament rehabilitador a base d’exercicis, tractament mèdic a base de pastilles, tractament quirúrgic, si fos el cas, amb microcirurgia de la laringe. El Logopeda és el responsable de dur a terme l’educació o la rehabilitació de la funció de comunicació que estigui malmesa.
La fatiga de la veu pot ser deguda a patologia del ritme de la parla, de l’articulació d’alguns fonemes o a problemes de veu. Un bon exercici comença per parlar davant del mirall a càmera lenta sense exagerar. Cal observar com es belluguen els llavis, la llengua o la mandíbula. Resulta important escoltar-se i preguntar-se: s’entén? se sent? m’agrada? Si la resposta és que No cal visita al Logopeda o al metge Foniatra per determinar si el problema és d’hàbits, malaltia o disfunció.
Sí. El ritme de la paraula, la dicció dels fonemes, l’ús d’una entonació adient al missatge que es vulgui comunicar, la fatiga vocal per excés de inspiració, la coordinació fono-respiratòria, la impostació de la veu, escoltar-se o bé escollir les paraules més adequades en parlar són elements imprescindibles per a una bona comunicació. Aprendre a comunicar s’aprèn amb el Logopeda.
En el cas dels infants, la millora en la dicció es fa evident en poc temps. En els adults el procés és més lent ja que fa més temps que està instaurat el mal hàbit.
Fer tres respiracions profundes i fer estiraments musculars.
No estudiar més. El que llegim no ho adquirim correctament, queda desordenat i la informació es barreja. Tota la informació que s’ha emmagatzemat durant el període d’estudi està fent el seu pòsit.
Cal preparar-se amb temps el proper examen.
Dir les coses seguint un model rítmic curt i senzill. No tenir pressa per parlar. Els interlocutors han de deixar el temps necessari perquè el que té dificultats de parla pugui expressar la seva idea. Convé anar al Logopeda per treballar estratègies.
Si ja té més de 5 anys cal anar a un especialista. Convé descartar possibles problemes orgànics de vista o que no sigui un problema espaial.
Cal anar a l’oftalmòleg i determinar si hi ha un problema visual. Després caldrà rehabilitar la musculatura dels ulls. Possiblement calgui un treball optomètric.
Cal determinar per un Foniatra quin problema té i portar a terme una rehabilitació logopèdica.
Cal rehabilitació de la veu i pot tornar a parlar. Val la pena fer l’esforç.
Si no hi ha problemes visuals caldrà treballar la musculatura dels ulls. Possiblement calgui un treball optomètric
Depèn de si està assumint correctament els que parleu a casa i si té problemes d’expressió oral. Primer cal dominar bé la llengua materna, després ja es poden aprendre altres llengües. Per tant, si a casa se’n parlen dues caldrà prioritzar-ne una. Recomanem consultar-ho a un Logopeda.
Si els símptomes persisteixen consultar al foniatra i/o al logopeda
“Em sento insatisfet i angoixat…”
“No m’adapto a la nova situació…”
“Sento pressió per totes bandes…”
“Jo no serveixo per això…”
“Jo no puc fer….jo voldria fer….”
“Em sento incomprès/a…”
Veig que l’amic/ga s’ho passa malament
“Després d’un disgust m’he quedat afònic/a…”
“Quan estic nerviós/a, no em surten les paraules”
“Hi ha situacions on em quedo paralitzat/da”
“No suporto aquesta persona..”
Veig que el fill està irritable, plora…
I altres…
Enfortir la confiança i l’autoestima
Aprendre a gestionar conflictes
Reforçar la capacitat en la presa de decisions.
Guanyar seguretat
Identificar emocions i sentiments.
Valorar la nostra història personal.
Localitzar possibles dependències emocionals,
Descobrir la nostra creativitat.
I molt més…